Colònies Roger

Hola amics com esteu, jo segueixo fent la meva, dormint menjant i fen caca i pipi.Avui el Roger torna de colònies, ha estat 3 dies fora de casa i la veritat es que ja tinc ganes de veure'l.
No negaré que sense ell a casa he tingut als meus papis només per mi i he sigut la mimada de casa, però també m'agrada com em cuida el meu germanet i la careta que posa quan em diu que soc molt guapo, es més monooooo.....Avui la mami està una miqueta nerviosa, per un costat pq torna el Roger i se que te ganes de fer-li petons i per un altre pq avui estic una miqueta toca nassos amb ella, però es normal no?? tinc que aprofitar les ultimes hores que em queda'n per ser la mimada.... jeje
I el papi ha fet sofanin els 2 dies, no s'ha mogut del sofà ni per fer sopar ni per donar-me el bibe, el tiu totes les tardes al sofà.
Bé doncs us deixo que em tinc q anar a posar guapa (com sempre de rosa) per anar a buscar al Roger.
Petons

TARD?????

Roger en el sofá viendo dibujos (cosa rara... jaja) Martina con ganas de no ir a dormir y Marta peleándose con ella para que duerma, mientras tanto yo me escapo del tema y me pongo frente al ordenador.

Siento no haber presentado antes a Martina pero digamos que no he tenido mucho tiempo para hacerlo, de todos modos ya he visto que la conocéis pq aquí la amiga ya se ha presentado en sociedad.

Antes se decía que los niños vienen con un pan bajo el brazo pero ahora creo que más bien vienen con un Ipod o algo así, los tiempo cambian y para muestra un botón, todavía no sabe aguantarse el chupete pero si hacer servir un ordenador.... jeje

Bueno pues ya la conocéis así que no os explicaré algo que ya se ha explicado antes, lo que puedo añadir es que de momento y después de 20 días, la experiencia de ser padre por segunda vez es muy positiva, Marta se ha recuperado milagrosamente en poco tiempo, la niña salvo en alguna excepción, es un lujazo ya que se queja poco y come mucho y por último está Roger que está encantado con tenerla en casa, por el momento no le hemos intuido nada de celos sino todo lo contrario, está como nunca incluso diría que un poco más maduro.

Os paso un par de fotos y os dejo q Marta necesita de mi ayuda (extraño verdad???)

un beso

sou uns aburrits

eeeiiii família!!!!Que passa aquí?? aquest blog està una mica mort no.... si si moltes visites però aquí no participa ningú, no m'estranya que el papa escrigui tant poc, total tampoc li feu cas...Ja veig que si això segueix així tindré que ferme el meu propi blog que segur que serà més animat que aquest.
Be doncs aprofito que la mami està a la banyera i el papi treballant (o si més no a la feina)per fer un salt des de la meva cuna i apropiar-me del Ordinador (la mami està tot el dia enganxada)per escriure una miqueta.
Per aquí tot va bé, jo segueixo dormint, menjant i fen caca, tot i que fa uns dies que ploro una miqueta més, però tampoc no massa.El Roger aquesta setmaneta ha estat malaltet amb bronquitis i em passat molt temps junts, li agrada que la mami em posi al seu costat i cada cop que sem cau el xumet ell ve corrents a posar-mel.
Eppp!! que ve la mami, marxo i ja ens veurem...

hoooooolaaaaaaaaaaaaa

Hola soc la Martina i li he robat l'ordinador al papa per presentar-me en societat ara que estic desperta.Be doncs em dic Martina i vaig néixer el passat dia 4 d'Octubre a les 10:42 del matí a Barcelona, vaig pesar 3,3 kilos i 48 cmts d'alçada.Desde Dilluns estic a casa amb la meva família, la mama, el papa, el meu tete i la Nuka, tots m'estimen molt (menys la Nuka que passa de mi) i soc la reina de casa, tots 3 estan tota la estona pendents de mi, només tinc q fer un soroll i en 1 segon ja els tinc aquí, jaja es divertidisim veure com corran a veure si em passa alguna cosa, la mama sempre arriba la primera, el papa i el Roger molts cops no ho fan, per això ahir nit mentre la mama estava al bany i el roger i el Papi al menjador amb mi, vaig aprofitar per plorar una estoneta i fer-los enrabiar, el papa es posava histèric i el Roger només em deia que no plorés, que mono....Com ja sabreu el meu papi m'ha fet sòcia del Barça desde el primer dia, jo encara no se que es això del Barça però imagino que deu de ser algo important pq diumenge el papi, el iaio i el Roger van desaparèixer de la clínica per anar al camp de futbol i varen tornar molt contents pq habían marcat 3 gols, no entenc res de res, no se que es el camp, ni que vol dir gol, però m'agrada veure'ls contents.Doncs ara us deixo que la mama ja be i al.lucinará si em veu a l'ordinador, ja aniré escrivint quan tingui un moment que entre dormir, menjar i fer caca, no em queda molt temps per res.un petó a tots.

Dijous es el dia

Confirmado lo que ya nos suponíamos, el jueves a las 8 de la mañana tenemos que estar en la clínica del Pilar para hacerle una cesaria a Marta, de esta manera evitamos problemas.
Ni que decir tiene q los nervios en casa están a flor de piel, vamos que Marta le ha metido un par de gritos a Roger que el chaval todavía se pregunta el pq... jaja, y es que por una vez no ha hecho nada para ganárselos....

4 de Octubre, San Francisco de Asís y por poco coincide con el cumple de mi hermano mayor que es el 5, solo que él hará 44... un abuelete vamos.

Bueno pues eso es todo, a partir de ahora y hasta mañana por la noche tenemos que ponernos las pilas ya que se adelanta 3 semanas sobre lo previsto y tenemos las cosas a medio hacer, así que si mañana no puedo escribir, ya nos veremos cuando sea padre por segunda vez. (joder que miedo da decir eso)

Un beso